Any rere any, la festa del 9 d’octubre ens fa girar els ulls cap a la figura de Jaume I. L’excepcionalitat d’aquest monarca queda ben palesa en una de les obres cimeres de la historiografia europea medieval: el Llibre del feits,una biografia que es mou entre la història i la llegenda i que recull les confessions autobiogràfiques del rei. Entre molts altres aspectes reveladors de la psicologia del rei, l’esmentada obra no omet les emocions de l’autor davant els fets que narra, un dels quals és la rendició de la ciutat de València. 

Tot i que la conquesta del regne començà el 1232 amb l’ocupació ràpida de les contrades septentrionals, la capital valenciana no va caure en mans cristianes fins a la vespra del dia de sant Miquel de 1238. El conqueridor deixa constància d’aquest fet: “E quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del cavall e endreçam-nos vers Orient, e ploram de nostres ulls, e besam la terra per la gran mercè que Déu nos havia feita.” 

Aquest fragment memorable per a l’imaginari col·lectiu valencià mostra un rei que es comporta com un creatura postrada davant la immensitat del Creador a qui dóna gràcies per haver-lo triat com a instrument per a conquerir una terra que ja estimava abans de posseir-la. 

Amb la conquesta del Regne de València, el rei en Jaume esdevé l’autèntic mite fundacional dels valenciansal voltant del qual es teixiran una sèrie de narracions que ultrapassen els llindars d’allò sobrenatural. 

La batalla d’El Puig, veritable punt de no-retorn en la conquesta cristiana, ha esdevingut nucli ferm d’algunes narracions llegendàries encara vives a la oralitat de la comarca de l’Horta de València. Una d’aquestes llegendes, arreplegada també a la Crónica de san Juan de la Peña, situa a sant Jordi entre l’estol cristià que assetja El Puig. 

El Victoria and Albert Museum de Londres conserva entre les seues peces més celebrades un retaule valencià del segle XV, mostra quitaessenciada del gòtic internacional. Es tracta del retaule de Sant Jordi, també anomenat del Centenar de la Ploma. 

Les dues taules del carrer central d’aquest políptic representen sant Jordi amb la insígnia dels ballesters del Centenar de la Ploma: una diadema amb tres plomes de garsa. En la primera de les imatges, el sant és representat seguint el dictat de la Legenda Aurea; la segona, en canvi, pinta al sant en la batalla d’El Puig. Aquest fet bèl·lic apareix en tres de les cròniques: Llibre dels Feitsde Jaume I, de la Crònicade Bernat Desclot però solament la Crónica de San Juan de la Peña indica la presència de sant Jordi entre els cavallers cristians. 

El disseny del programa iconogràfic d’aquesta segona representació no pogué obviar les fonts literàries ni l’immens calat de les llegendes autòctones tant hagiogràfiques com mítiques. Entre una multitud de cavallers, els personatges principals representats són el rei Jaume I, sant Jordi i el rei Zayyan que travessat per un colp de llança del Conqueridor cau ferit de mort mentre que de la força de l’embranzida tomba en terra el seu cavall. En aquesta taula, s’ha pretès contraposar la superioritat i professionalitat de la host cristiana amb la mol·lície de les tropes de la mitja lluna. Mentre els cavallers de l’esquadró de Jaume I, que dominen la confrontació, es protegeixen amb armadures pesades, els genets de Zayyan vestixen peces de roba lleugeres, mes escaients per la cort que per a la guerra. 

En aquesta taula, no es pot ignorar la intencionalitat mitificadora del rei Jaume I como un personatge excepcional que aconsegueix la inserció de nous territoris a la confederació catalano-aragonesa i, per aquesta motiu, a la Cristianat.  

Es per això que aquest retaule i en concret la representació de la batalla d’El Puig ha esdevingut una icona del nostre mite fundacional i símbol d’identitat col·lectiva. 

Atesa la importància artística i simbòlica, des d’ací volguera encoratjar a les autoritats competents a l’adquisició d’aquesta peça artística perduda per als valencians a causa de la pobresa i, potser, de la ignorància. 

Lluís Ramon i Ferrer 

Departament de Llengua i Literatura 

Facultat de Magisteri i Ciències de la Educació