El monestir de Santa Maria del Puig fou fundat per l’Orde de la Mercè l’any 1240, tres anys després que Jaume I guanyara la ciutat i regne de València per a la Cristiandat. Poc abans, el 10 d’agost de 1237, es va lliurar la confrontació definitiva per a la conquesta de València, la coneguda com a Batalla del Puig.

Una batalla que quedà immortalitzada en el conegut retaule gòtic del Centenar de la Ploma, obra d’Andreu Marçal de Sax cap el 1400. Amb eixa coneguda batalla comença la conquesta de Balansiya, el nom amb el que era coneguda la ciutat de València pels àrabs. Esta obra capital de l’art valencià, ja icònica, es pot contemplar al Victoria and Albert Museum de Londres.

En el centre de la batalla que descriu el retaule apareix Jaume I -cavall i genet van coberts amb l’ensenya real, al costat, sant Jordi també hi participa-, segons descriu acuradament Vicent Zuriaga, professor de la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir i expert en l’Orde Mercedària.

Zuriaga aprofita la data històrica del 9 d’Octubre per a recordar els “magnífics tresors d’art sacre” que conté el monestir, començant per la pròpia imatge de la Mare de Déu del Puig, que “segons diu la tradició comptà amb la seua intercessió en la victòria”.

Fou sant Pere Nolasc, cofundador de l’Orde de la Mercè junt a Jaume I, qui va trobar “d’una manera prodigiosa la imatge de la Mare de Déu on ara està monestir”. Hi era davall d’una campana que es va extraure després que el frare ordenara excavar en un lloc concret. Els sentinelles del castell veien cada dissabte descendir set estrelles a la colina d’enfront.

La imatge de la Mare de Déu que es va trobar davall la campana, “protectora contra llamps i trons”, és un baix relleu cisellat en roca calcària policromada d'estil bizantí de tipus eleusa. “Si atenem a la tradició i la llegenda la campana caldria situar-la amb anterioritat al segle VII”, assegura el també professor del Màster en Art Sacre de la UCV.

Precisament, al camarí del santuari, un “magnífic fresc” del pintor valencià José Vergara (1726-1799) relata una bella història. “A les petxines, s’observa com els àngels cisellen la imatge en la roca del sepulcre de la Verge, venerat pels Apòstols, i que fou traslladat a un convent de frares basilis a prop de València, que amagaren la imatge davall la campana al segle VIII davant l’empenta musulmana”, subratlla Zuriaga.

A la pintura també s’hi veu a sant Pere Nolasc, acompanyat de Jaume I i Bernat Guillem d’Entença, fent la troballa.

Està documentat que a partir de 1240 la colina del Puig pertany a l’Orde de la Mercè “per escriptura i donació del propi monarca, on es venera la imatge de la Verge, patrona del regne de València”.

La construcció del santuari actual va ser iniciada per l'almirall Roger de Llúria, l'any 1300, continuada per la seva esposa, Saurina d'Entença, i conclosa (a mitjans del segle XIV) per la filla de tots dos, Margarita de Llúria i Entença. A l'església actual va precedir, en el temps, la d'una sola nau construïda per ordre de Jaume I, en 1238 i lliurada a l'Ordre de la Mercè per aquest monarca el 26 de juliol de 1240, de la qual es conserva únicament l'extraordinària Portada, traslladada del seu emplaçament primitiu al lloc lateral que ocupa en l’actualitat.

Entre altres joies del monestir -destaca l’historiador de l’art- figuraven els sarcòfags dels Entença, esculpits per Aloi de Montbrai, autor dels panteons reals de Poblet. Uns sarcòfags que foren destruïts durant la guerra de 1936.

A més, “com a curiositat al monestir es conserva el cos incorrupte del també mercedari pare Jofré (València, 1350-1417), impulsor del primer hospital psiquiàtric i actualment en procés de canonització”, destaca Zuriaga.

El monestir del Puig és una joia en si mateix, que a la vegada conté moltes altres joies artístiques que cal conèixer, sense oblidar que eixe indret es remunta a la nostra història fundacional, que celebrem cada 9 d’octubre.

Antoni Martínez / comunicacion@ucv.es